Una de les experiències trencadores que recordo més clara i positivament van ser les classes de filosofia de primer de batxillerat.
El primer dia de classe se'ns va proposar de fer una tarjeta individual per a cada alumne/a, on hi havíem de posar el nostre nom -el qual utilitzaria el professor per anomenar-nos a classe, així que aquest podia ser el nom real, un sobrenom, una abrevació, etc.-, el nostre correu electrònic i la nostra signatura.
La resta de classes del curs funcionaven així: en primer lloc, el professor començava la classe explicant-nos un conte, sovint amb un missatge important de rerefons. Tot seguit, formulava una pregunta, la qual podia estar relacionada amb el relat anteriorment explicat o no. Aleshores, ell mateix barrejava les tarjetes creades el primer dia, i anava dient els noms segons l'ordre d'aquestes. La persona anomenada havia de respondre -o no, mai s'havia obligat a ningú- la pregunta prèviament feta -la qual era la mateixa per a tothom-. Aquesta era la seva manera de passar llista.
Recordo aquesta experiència per diversos motius. El primer d'ells, per com n'era de trencador tot plegat. Era estrany que a cada classe d'una assignatura per a uns alumnes de setze anys se'ns expliqués un conte.
També era estranya la manera de passar llista, trencant tota mena de rutina. D'aquesta manera aconseguia que tothom estigués atent, ja que l'ordre de llista variava a cada classe. I la resposta que s'esperava no era un 'sí' o un 'no', sinó la resposta a la qüestió que ens havia proposat.
Així, aquesta era una manera original i efectiva de fer participar tothom, ja que tots havíem de respondre una pregunta, la qual cosa va servir per conèixer-nos millor entre tots i fer perdre la por a intervenir a classe, a part de potenciar la nostra imaginació.
Per altra banda, els relats explicats ens feien replantejar diversos aspectes interessants i poques vegades algú es quedava indiferent després d'escoltar-los.
En definitiva, una experiència molt positiva, tant a nivell personal com a nivell de grup-classe, m'atreviria a dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada